La Primavera de Praga

Txecoslovàquia va viure, l’any 1968, un procés similar. Les aspiracions de liberalització d’amplis sectors de la població van impulsar Alexander Dubcek a encetar un procñes d’obertura i de democratització conegut com la “Primavera de Praga”.

En aquest procés es proposava l’establiment del que es va anomenar “un socialisme amb rostre humà”, que comportava la llibertat d’expressió i una certa democratitazació. Txecoslovàquia es va configurar com un Estat federal format per dues repúbliques, la txeca i l’eslovaca.

L’oposició als canvis d’alguns membres del Partit Comunista, la crítica a la presència soviètica i la por que el pla de reformes s’estengués als seus veïns va provocar la ràpida intervenció de les tropes del Pacte de Varsòvia, que van ocupar Praga en el 1987.

El dirigent soviètic Breixnev va justificar la teoria de la sobirania limitada, en què es defensava que els dirigents de les democràcies populars no podien desenvolupar polítiques independents i unilaterals que poguessin ser contràries als principis bàsics del socialisme o posar en perill l’equilibri entre els blocs.
La intervenció militar va ser la resposta de l’URSS i del conjunt del bloc oriental als moviments que van amenaçar el status quo establert després de la Segona Guerra Mundial.