Cap a la distensió internacional

Els nous dirigents internacionals es van presentar davant el món amb una actitud més tolerant pel que fa a les diferències ideològiques i van reconèixer el repartiment de les respectives àrees d'influència. A l'any 1956, el líder soviètic Nikita Khruixov va anunciar els principis de la coexistència pacífica ( consistien en una nova orientació de les relacions entre els dos blocs, basades en el respecte a la integritat territorial i a la sobirania, en la no-ingerència en els afers interns i en la no-agressió).

Per tant, es va iniciar un període de diàleg entre les potències per tal d'aturar la pugna d'armaments i aconseguir un equilibri estratègic. Les raons d'aquest comportament cal cercar-les en la cursa d'armaments, que feia és probable la mútua destrucció en cas de conflicte bèl•lic. A més, arrel del procés de descolonització havia emergit una nova correlació de forces. Finalment, va haver una disminució de les despeses militars aconsellada per les raons econòmiques.
Les primeres mostres de distensió van començar amb l'establiment de les relacions directes entre els caps d'Estat de les dues potències. Khruixov, al 1959, va se el primer dirigent soviètic que va viatjar als Estats Units, i al 1961 va tenir lloc l'entrevista entre els dos presidents, Kennedy i Khruixov. D'una altra banda, les administracions dels governs van establir un contacte permament entre els màxims dirigents i van iniciar unes relacions més fluïdes ( el telèfon roig, una línia directa establerta al 1963 que comunicava la Casa Blanca amb el Kremlin). L'objectiu prioritari va ser aturar la cursa d'armaments. El 1968, es va signar un primer acord que prohibia fer unes determinades proves nuclears. El 1972, Moscou i Washington van signar els Acords SALT, que limitaven l'augment de les armes nuclears, i el 1973, Richard Nixon i Leonid Breixnev, van acordar un tractat sobre la prevenció de la guerra nuclear.