La crisi alemanya i el bloqueig de Berlín

Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en quatre zones d’ocupació militar: les regions orientals (30% del territori) assignades als soviètics i als polonesos, i les occidentals, sota el control de nord-americans, anglesos i francesos.
Com a resposta a la unificació de les regions occidentals, a causa de la introducció del sistema comunista a l’àrea controlada oriental, els soviètics van decidir tancar totes les fronteres i aïllar el sector occidental de Berlín (bloqueig de Berlín), provocant que els Estats Units creessin un pont aeri.
Aquesta crisi va dividir Alemanya oficialment entre: la República Federal d’Alemanya (RFA) i la República Democràtica Alemanya (RDA).
El dirigent soviètic Khruixov va intentar posar la constant fugida de població cap a l’Oest. L’URSS va exigir que Berlín-Oest s’integrés dins de l’RDA o que passés a ser controlada per l’ONU. Els Estats Units s’hi van oposar i es va alçar el mur que va dividir Berlín en dues parts, un símbol evident de la Guerra Freda.